12 Jul La Llenya seca, sisplau!
Utilitzeu preferentment llenya dura com roure, faig, bedoll i arbres fruiters. Aquestes fustes cremen lentament amb flames suaus i regulars.
Utilitzeu llenya seca amb un percentatge màxim d’humitat d’un 20%. La llenya s’ha d’haver assecat durant almenys 2 anys.
Qualsevol que sigui la fusta escollida, ha d’estar ben seca: la fusta humida escalfa molt menys, dóna menys escalfor perquè tota l’energia es dedicarà a l’evaporació de la humitat, el vapor d’aigua pot condensar-se en els tubs en forma de sutge. El sutge és extremadament inflamable i pot produir un incendi a l’interior de la xemeneia.
L’albura, que és com es denomina a la fusta jove que està just a sota de l’escorça pot contenir fins a un 75 % d’aigua. A més, la fusta humida produeix gran quantitat de fum i poques flames, el que provoca brutícia a la llar, el vidre i la xemeneia. Per afavorir l’assecament, és important partir els troncs grans, la fusta ha d’estar coberta a l’abric de la pluja, però ben ventilada. En general, la fusta ha de tenir dos anys d’assecament. Amb l’experiència, aprendrà vostè a calibrar el grau de sequedat sospesant els troncs: com més secs estiguin, més lleugers seran, produint a més un so més clar quan se’ls colpeja un contra un altre.
La fusta verda es trenca més fàcilment i oberta s’asseca millor. Deseu la fusta sota sostre, però que pugui circular l’aire.
Eviteu les fustes resinoses: desprenen molta calor, però es consumeixen ràpidament; projecten les brases i les resines que contenen i embruten les xemeneies: és millor evitar aquests tipus de llenya .
Prohibides
Les fustes que han estat sotmeses a processos químics, travesses de ferrocarril, i els aglomerats, que embruten ràpidament els aparells i les xemeneies i poden produir emanacions tòxiques tant a l’exterior com a l’interior de la casa.
